Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
WiMax
Electrònica i informàtica
Tecnologia que permet a l’usuari accés i connexió de banda ampla sense fils.
La tecnologia WiMAX es basa en l’estàndard de l’IEEE 80216, i és una alternativa a la fibra òptica o a l’ADSL L’organització sense ànim de lucre WiMAX Forum certifica la interoperabilitat entre els diferents fabricants de productes, és a dir, que els equips dels diferents fabricants acompleixen les recomanacions de l’estàndard de l’IEEE 80216 i són compatibles entre si
Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Família d’estàndards de l’IEEE 802.11 que regulen les especificacions de les xarxes d’àrea local sense fils.
El Wi-Fi Alliance és una organització sense ànim de lucre que certifica la interoperabilitat entre els diferents fabricants de productes Així doncs, perquè un producte pugui obtenir el certificat de Wi-Fi, cal que acompleixi les recomanacions bàsiques especificades en els estàndards de l’IEEE i que alhora sigui compatible, que hi hagi interoperabilitat, amb els diferents productes de la resta de fabricants Wi-Fi és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity 'fidelitat sense fils'
fabricant
Caricatura del fabricant català de principis del segle XIX (Colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España, Madrid 1901)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de…
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació al teler…
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
fideuer | fideuera
Oficis manuals
Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa..
Anomenats també semolers , molts fideuers eren, a la Barcelona del segle XVIII, d’origen italià S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre 1722, i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX El 1916 formaren una unió de fabricants de pasta per a sopa
escúter

escuter
© pausur / Fotolia.com
Transports
Motocicleta de cilindrada petita o mitjana, amb el motor i els òrgans de transmissió a l’interior d’un carenat que suporta el seient.
Els primers escúters construïts a Anglaterra no eren més que patinets reforçats proveïts d’un petit motor anomenats motor-scooter ‘patinet amb motor’ Després de la Segona Guerra Mundial sengles firmes italianes començaren la fabricació dels escúters Lambretta i Vespa Actualment, els grans fabricants de motocicletes japonesos n'han revitalitzat l’ús
impost indirecte
Economia
Impost que no recau de forma directa sobre els ingressos ni té en compte la capacitat ni les característiques del contribuent,.
sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina