Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
abreacció
Psicologia
Descàrrega emocional que permet a un subjecte d’alliberar-se de l’afecte nociu lligat a un record traumàtic.
Pot produir-se espontàniament, després d’un interval més o menys llarg a partir del traumatisme inicial, en el curs d’una psicoteràpia catàrtic o per acció farmacodinàmica
antagonisme
Farmàcia
Acció o efectes d’un medicament oposats als d’un altre.
Això pot ésser motivat, o bé per una reacció química entre ells cas de l’hiposulfit i els cianurs, o pel fet que actuen de forma oposada sobre un mateix substrat orgànic cas de la muscarina i l’atropina En la farmacodinàmica hom ha observat que les semimolècules tenen acció antagonista amb la molècula sencera viatmina K i dicumarina
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…