Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
feofícies
Estructura d’una feofícia
© Fototeca.cat
Botànica
Classe de feòfits integrada per algues bentòniques quasi exclusivament marines, de tal·lus pluricel·lular d’estructura variable, a vegades de grans dimensions, de color bru.
Les cèllules solen ésser uninucleades i presenten nombrosos plasts parietals, que contenen clorofilla a i b , carotens i ficoxantina, La membrana cellular és de cellulosa i d’algina Com a substàncies de reserva hi ha olis, manitol i laminarina, però mai no hi ha midó Presenten alternança de generacions Les cèllules reproductores zoòspores i zoogàmetes són fusiformes i tenen dos flagels desiguals
ciclospòries
Botànica
Subclasse de les feofícies, la més evolucionada de les dues que comprenen.
Són algues amb cicle monogenètic diploide Hi pertanyen una bona part de les feofícies més conegudes, incloses en un sol ordre, el de les fucals
paràfisi
Botànica
Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o de gàmetes.
Les paràfisis es troben en els conceptacles d’algunes feofícies, en l’himeni dels fongs, en els ascocarps dels líquens i en els anteridis i arquegonis de les molses
feospòries
Botànica
Subclasse de feofícies de cicle digenètic, que comprèn la majoria dels ordres.
esporocnals
Botànica
Ordre de feofícies marines, de tal·lus ramificat amb flocs terminals de filaments pigmentats.
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus