Resultats de la cerca

Hi foren especialment ferotges al llarg del segle XIX i a la primeria del XX Sovint els pogroms foren fomentats per les autoritats russes mateixes, per desviar el descontentament del poble Durant la guerra civil, se’n produïren diversos, com el d’Ucraïna 1919

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro ,…

Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges…

Pertanyien, probablement, al grup otomí Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco 1327 d’un grup de mixteques mixteca, que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala 1357-1409, s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II 1516 La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors L’obra arquitectònica més important és la piràmide de…

En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…