Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
ferradura
Oficis manuals
Peça de ferro, en forma d’arc, que es clava a la peülla d’un cavall, un ase, un mul, per protegir-la.
Tradicionalment sobre les ferradures hi ha la creença que porten bona sort, i s’han utilitzat com a talismà
arc de ferradura
arc de ferradura
Arquitectura
Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.
espuntegar
Ensopegar, especialment el bestiar de ferradura.
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i…
clavetejat | clavetejada
Heràldica
Dit del casc o dels mobles (ferradura, collar, etc) fornits de claus.
evangeliari
Foli de l'evangeliari de la Catedral de Girona, escrit sobre pergamí i ornamentat amb arcs de ferradura (primera meitat del segle XI)
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Llibre que conté el text dels Evangelis.
En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano segle VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa el més antic…
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
camí veïnal
Construcció i obres públiques
Camí construït i conservat a expenses del municipi amb subvenció estatal o de les diputacions provincials o bé totalment a càrrec seu, bé que l’ajuntament pot fer repartiments entre els veïns.
El camí també pot ésser obra d’una comunitat de veïns o dels propietaris de les terres afectades Acostuma a ser camí carreter però a muntanya hi ha molts d’aquests camins que són de ferradura
ratapinyada
Ratapinyada comuna
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs.
Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P pipistrellus…