Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
llengües finoúgriques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
Pertanyen al primer l'hongarès, l'ostiac i el vogul, i al segon el ziriè i el votiac integrats en el grup permià, el txeremís i el mordovià agrupats per alguns sota el nom de volgaic o volgofinès, el lapó i el grup baltofinès
vepse
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals (uns 35.000).
La llengua dels vepses del nord ludi és una barreja de vepse i carelià En són trets característics la pèrdua total de l’harmonia vocàlica i l’ús de pronoms possessius independents no posposats, com s’esdevé en totes les altres llengües finoúgriques El lèxic és molt influït pel rus
família lingüística
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que tenen el mateix origen.
Les llengües indoeuropees, les finoúgriques, les altaiques, etc, són famílies de llengües Cadascuna comprèn diverses branques , o grups més petits, units per afinitats més accentuades La indoeuropea és la família que té un nombre més alt d’estudis, impulsats al s XIX per la fundació de la lingüística comparada Resten sense resoldre problemes diversos, com el de certes subagrupacions lingüístiques o l’origen del basc
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions…
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
essiu
Gramàtica
Dit del cas utilitzat en algunes llengües, com les finoúgriques, per a indicar el lloc o el moment en què transcorre una cosa.