Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
formalisme
Filosofia
Doctrina o actitud filosòfica carcaterística per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dóna a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina.
Hom parla, en aquest sentit, del formalisme lògic lògica formal, kantià ètica formal kantiana, sociològic sociologia formal de Simmel, etc
formalisme
Matemàtiques
Doctrina segons la qual la matemàtica consisteix simplement en un joc formal amb símbols i regles.
La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
formalisme
Subjecció massa minuciosa a les formes, a l’etiqueta.
formalisme
Literatura
Tendència literària segons la qual el contingut i les imatges del text poètic són determinats per uns principis formals (sintàctics, morfològics, rítmics, mètrics) que configuren la totalitat del text.
Fou propugnada i desenvolupada per l’escola dels formalistes russos formalista 3
formalista
Seguidor del formalisme.
mecànica de les matrius
Física
Forma de la mecànica quàntica desenvolupada per Heisenberg, consistent a associar una matriu a cada variable (o observable) física.
És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors
logicisme
Filosofia
Doctrina, desenvolupada per Frege, B.Russell i Whitehead, entre altres, que afirma que la matemàtica es redueix a la lògica.
De fet, però, el logicisme es troba amb moltes dificultats a l’hora de situar tota la matemàtica dins el marc lògic formalisme
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
interlingua
Lingüística i sociolingüística
Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups que parlen llengües diferents i que no disposen d’una llengua comuna.
La noció d’interlingua ha esdevingut un concepte clau en traducció automàtica Des d’aquesta disciplina, una interlingua és un formalisme de representació de coneixement generat sobre la base de la llengua de partida en un procés de traducció Aquesta representació intermèdia inclou tota la informació necessària per a generar automàticament el text d’arribada sense retornar al text original