Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
bastió
Història
Militar
Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions.
Solia ésser disposat davant les cortines de la muralla com a protecció i obstacle
poliorcètic | poliorcètica
Relatiu o pertanyent al setge i a l’expugnació de ciutats i fortificacions; obsidional.
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts…
ronda
Militar
Patrulla nocturna de vigilància que recorre els carrers, les fortificacions o els punts de guàrdia.
càrrega buida
Militar
Artifici aconseguit en col·locar la càrrega explosiva d’una granada al voltant d’una superfície cònica, que té la cúspide adreçada a la part posterior del projectil.
Les forces d’explosió actuen perpendicularment a aquesta superfície, amb una resultant en el sentit cúspide-base de gran potència perforant És emprat essencialment contra materials blindats i fortificacions Hom la llança mitjançant granades o coets amb poca velocitat inicial, i també amb els canons dels tancs, quan aquests lluiten entre si Fou emprada per primera vegada a la Segona Guerra Mundial
línia de foc
Militar
Sèrie de fortificacions i d’unitats, de poblacions, etc, exposada a l’acció ofensiva de l’enemic.
desmantellar
Militar
Desarmar (una plaça forta) destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa o les peces d’artilleria.
albacar
Història
Militar
Recinte murat o torrassa que hi havia a l’exterior de certes fortificacions a l’edat mitjana.
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
cobertura
Militar
Disposicions tàctiques i estratègiques, dotades d’una certa capacitat de resistència, adoptades en temps de pau per garantir la inviolabilitat de les fronteres aèries, terrestres i marítimes.
Hom aconsegueix d’aquesta manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per defensar-les, en cas d’atac enemic Fins a la Segona Guerra Mundial els estats eren protegits per xarxes de fortificacions permanents de tipus Maginot i per fronts de cobertura, tot aprofitant els obstacles naturals disponibles Actualment la cobertura de les fronteres és un problema molt complex per a la possibilitat d’una guerra llampec