Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
miratge

Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
gyttja
Geologia
Fang ric en matèria orgànica sedimentat en aigües estagnants fredes.
bugia

Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
buccí
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, de closca petita en espiral i obertura ampla.
Habita principalment a les mars fredes
fucàcies
Botànica
Família de fucals integrada per algues de tal·lus gros i molt diferenciat, que sovint presenten aerocists i que es reprodueixen per oogàmia.
N'hi ha sobretot en mars fredes
ponx

Ponx
Roberto Ornelas Orozco (CC BY-ND 2.0)
Alimentació
Beguda calenta feta amb aigua, te, rom, llimona i sucre.
N’hi ha variants que hom beu fredes
minova
Patologia humana
Tumefacció d’un gangli.
És un terme aplicat generalment a les adenitis cròniques o fredes
juncàcies

Botànica
Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies generalment perennes de fulles llargues i estretes, cilíndriques, acanalades o graminoides, a vegades reduïdes a esquames, i de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i amb un periant de sis divisions verdoses o brunes.
Comprèn unes 325 espècies, pròpies de les zones temperades i fredes
bossa d’aire
Meteorologia
Transports
Porció d’aire atmosfèric, menys dens que el del seu voltant, que provoca en les aeronaus una disminució de la sustentació, acompanyada d’un descens brusc si no és compensada.
Es troben sovint a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina