Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
frenada
Tecnologia
Acció de frenar un sistema mecànic en moviment per transformació, parcial o total, de l’energia cinètica en un altre tipus d’energia (generalment calorífica) que pugui ésser eliminada o, en alguns casos, emmagatzemada.
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
frenada de recuperació
Transports
Sistema de frenada emprat en algunes locomotores elèctriques, en el qual els motors actuen com a generadors i retornen l’energia elèctrica al cable o al carril conductor.
radiació de frenada inversa
Física
Col·lisió inelàstica entre un fotó i un electró en el camp d’un ió, amb la consegüent absorció de l’energia del fotó per l’electró.
antipatinador
Transports
Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.
El sistema actua doncs modulant l’esforç de frenada sobre cada roda mitjançant el senyal electrònic de comandament emès per un microprocessador, el qual avalua contínuament les diferències de velocitat de rotació instantània captades per uns sensors muntats sobre cadascuna de les rodes del vehicle
cordada
Cordada d’escaladors
© Xavier Varela
Esport
Excursionisme
Grup d’alpinistes —normalment dos, i quatre com a màxim— units a una mateixa corda a fi de progressar en terreny difícil.
Durant l’escalada, mentre el primer avança, els altres asseguren la frenada en una possible caiguda
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de…
prestacions
Transports
Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.
En aeronàutica les prestacions comprenen les velocitats màxima i de creuer, l’autonomia, el radi d’acció, el sostre accessible, les distàncies d’envol i d’aterratge, etc, i pel que fa als automòbils i les motocicletes, l’acceleració, la velocitat màxima, l’eficàcia de la frenada, etc
fre
Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…