Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
xiprer
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, monoic, de fins a 30 m d’alt, de capçada molt sovint fastigiada i de color fosc, amb fulles esquamiformes imbricades i amb gàlbuls arrodonits.
És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents El gàlbuls tenen propietats astringents
ginebre
Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana
savina
savina turífera
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 8 m d’alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes.
És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània
camecíparis
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cupressàcies, semblants als xiprers que poden atènyer 15 m d’alçària; el fullatge és sempre verd, amb les fulles oposades, petites i esquamiformes.
Són monoics, amb les flors de cada sexe en branques separades Les llavors, disposades en gàlbuls, maduren el primer any i són alades Nadius d’Amèrica del Nord i d’Àsia oriental, hom els planta als jardins com a ornamentals i per a fer tanques
estròbil
Botànica
Pseudocarp constituït per un eix entorn del qual s’insereixen cíclicament o helicoïdalment una sèrie d’esquames tectrius, de funció protectora, i d’esquames seminíferes, amb els primordis seminals, en nombre d’un a nou.
Les esquames s’endureixen i es lignifiquen, en uns casos les tectrius, com en els avets, i en uns altres les seminíferes, com en els pins Els estròbils solen ésser anomenats cons o pinyes , i en el cas particular d’ésser arrodonits i més o menys carnosos, gàlbuls
savina de muntanya
Botànica
Arbust perennifoli i dioic, de la família de les cupressàcies, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbuls globosos o oblongs, d’un blau negrós i pruïnosos.
Es fa per damunt dels 1 000 m, a les serralades de la regió mediterrània
beguda alcohòlica
Dietètica
Alimentació
Beguda que conté alcohol etílic en quantitat superior al 2%.
Les begudes alcohòliques són obtingudes per acció de microorganismes sobre un producte agrícola com a substrat, i un tractament posterior La principal fermentació alcohòlica és la produïda per acció de llevats del gènere Saccharomyces Els llevats, desenvolupats de primer en una certa aerobiosi, actuen després anaeròbicament, i per fermentació alcohòlica converteixen els sucres en etanol, l’alcohol etílic En el cas de les begudes alcohòliques simples , si el substrat és most hom obté vi 10-16% d’alcohol si és una infusió de malt, cervesa 3-5% d’alcohol si és blat de moro, chicha 5-8% d’…
tuia
Botànica
Jardineria
Petit arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, de fins a 10 m d’alt, ramificat des de la base i amb els branquillons aplanats, de fulles esquamiformes imbricades i de gàlbuls amb prominències apicals recorbades.
És originari de la Xina, i és plantat sovint en jardins, sobretot en tanques
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
càdec
Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina