Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
parotiditis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la paròtide.
Poden ésser primitives o secundàries a una altra malaltia, o bé postoperatòries La més important de les primitives és la parotiditis aguda epidèmica o galteres, produïda per un mixovirus i caracteritzada per febre, símptomes generals d’infecció i tumefacció de la glàndula És una malaltia benigna que evoluciona en una setmana i deixa una immunitat duradora
mixovirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoidal.
Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres
orquitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, d’un testicle.
Pot ésser imputable a gonorrea, sífilis, filariosi o a altres processos infecciosos, però també pot ésser idiopàtica Entre les formes agudes cal destacar-ne, per llur relativa freqüència, les secundàries a les galteres parotiditis aguda
cervellera
Militar
Casc rodó, ajustat a la forma del crani i que arribava fins a mig front; podia anar per damunt o per sota de les malles que protegien el cap.
Molt usada des del s XIII, tingué una gran acceptació fins al s XV Fou dotada, a vegades, de proteccions addicionals per tal de defensar el rostre cervelleres amb ventalla, cervelleres amb gorgera, cervelleres amb galteres
vaccí triple víric
Medicina
Preparat de virus atenuats que immunitza contra el xarampió, la rubèola i les galteres.
Hom l’aplica en una sola dosi, entre els dotze i els quinze mesos d’edat
morrió
Indumentària
Capell militar alt, amb visera i galteres, que protegia el cap i la cara del soldat.
grapialtesa
Ungüent compost d’oli de malví, resina de pi, cera groga, etc, emprat popularment per a curar les galteres.
barruer
Història
Militar
Casc acampanat que cobria les orelles i les galtes per mitjà de galteres o peces mòbils que s’ajuntaven sota la barba.
És documentat a Catalunya del 1390 al 1435
barraca
barraca valenciana
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…