Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cool-jazz
Música
Denominació emprada per a designar diversos estils jazzístics produïts principalment els anys cinquanta del segle XX, i caracteritzats per l’adopció d’una expressió musical continguda, allunyada de l’extraversió i l’exuberància habitualment associades al jazz.
Els mateixos músics, però, sovint mostraren desacord amb l’etiqueta Lennie Tristano, Lee Konitz, Chet Baker, Stan Getz i, sobretot, el grup que lideraren Gil Evans i Miles Davis quan gravaren el disc dit precisament Birth of the cool 1949, foren els músics agrupats sota aquest nom
cool
Música
Dit d’una tendència del jazz
modern que refusa l’expressionisme sonor i conrea l’intimisme.
Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951 Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan
jazz
Concert de jazz per l’orquestra de Duke Ellington a Nova York (1962)
© Fototeca.cat
Música
Varietat de música popular nord-americana.
Aparegué, al principi del segle XX, principalment a l’àrea de Nova Orleans, però es desenvolupà simultàniament en altres punts dels Estats Units Missouri, Kansas, Chicago i Nova York, sobretot Els orígens —i els del seu nom— són obscurs, i cal atribuir-los a la intervenció —en diverses proporcions— d’elements de folklore africà, música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus sobretot pel que fa als instruments emprats i, d’una manera directa, als seus antecedents, el minstrel show , el ragtime i, sobretot, el blues Era interpretada…
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…
jazz
Música
Gènere musical creat a la comunitat afroamericana dels Estats Units al principi del segle XX, conjuntant diversos gèneres nascuts de la confrontació del seu bagatge musical amb el d’origen europeu, desenvolupats tots dos durant els temps de l’esclavatge i els primers anys de l’emancipació.
S’hi combinen elements melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics provinents de la tradició musical africana i europea El tractament que reben el ritme i el timbre, on predominen elements d’origen africà, n’és la principal característica distintiva, juntament amb l’espontaneïtat improvisació i vitalitat de la producció musical El jazz ha ocupat una posició central en el desenvolupament i universalització de la música americana durant el segle XX, no solament per la seva pròpia i considerable popularitat sinó, sobretot, a través de les músiques que se’n derivaren Els orígens Des de la creació…