Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
gegant | geganta
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.
Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…