Resultats de la cerca

Són de constitució diversa, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits, els glòbuls organoplàstics o cèllules embrionàries, els glòbuls del cristallí o de Morgagni, presents entre el cristallí i la càpsula en els malalts de cataractes, i els glòbuls de Marchi , producte degenerat de la mielina de la medulla espinal

A l’espècie humana té forma de disc bicòncau, de 7,5 μ de diàmetre, és anucleada i no es reprodueix Es formen a la medulla òssia vermella i són destruïts en el sistema reticuloendotelial i en la melsa La vida mitjana és de 120 dies i la xifra normal aproximada és de 5,4 milions per m 3 en l’home i de 4,8 milions per m 3 en la dona Tenen una triple funció actuen com a vectors del O 2 i del CO 2 gràcies a la presència a l’interior de l’eritròcit de l’hemoglobina, i consegüentment són importants per a la respiració tissular regulen en part l’equilibri acidobàsic contrarestant l’acidosi, i són…

Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de fagocitosi,…

Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines Representants més importants de la subclasse dels telosporidis ordre dels coccidis subordre dels adelèids Haemogregarina stepanovi subordre dels eimèrids Eimeria sp subordre dels hemosporídids Plasmodium vivax Plasmodium malariae Babesia sp ordre de les gregarines subordre de les esquizogregarines Ophryocistis sp subordre de les eugregarines Gregarina sp Monocystis sp

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…