Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
xuclamel
Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
sicòmor
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les moràcies, de 10 a 15 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles ovades, rugoses i glauques, de flors verdoses i de fruits comestibles.
És natiu del nord-est i de l’est d’Àfrica, i en ocasions és plantat com a ornamental
herba de Sant Jordi
Flors de l’herba de Sant Jordi
© Pancrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades acuminades i glauques, i de flors roses o blanques, aplegades en corimbes.
Creix en roques i en murs Gaudeix de propietats antiespasmòdiques
glauci
Botànica
Gènere de plantes herbàcies glauques, de la família de les papaveràcies, amb làtex d’un color ataronjat, de fulles més o menys lobulades, de flors grogues o ataronjades i de càpsules linears.
càrritx
Botànica
Gran planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores.
Les flors s’agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies Planta mediterrània meridional, és especialment abundant a les Illes Balears i també a les costes de Garraf
tabac de jardí
Tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
pèl caní
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid