Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
prat
Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
gramenet
Formació vegetal amb aspecte de prat en la qual predominen els vegetals graminoides.
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
juncàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies generalment perennes de fulles llargues i estretes, cilíndriques, acanalades o graminoides, a vegades reduïdes a esquames, i de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i amb un periant de sis divisions verdoses o brunes.
Comprèn unes 325 espècies, pròpies de les zones temperades i fredes