Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
morell d’ulls grocs
Morells d’ulls grocs femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Rick Derevan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, semblant a l’ànec d’Islàndia; té, però, rodona la taca entre el bec i l’ull.
Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis
lletsó
lletsó oleraci
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles simples més o menys pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.
El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la…
àcid vúlpic
Micologia
Bioquímica
Àcid liquènic present en el liquen Cetraria vulpina.
Forma uns cristalls grocs
antoclor
Botànica
Pigment de color groc dissolt a la saba cel·lular de la corol·la, com p ex en algunes espècies de primulàcies.
S'anomena també antoxantina o bé flavona, nom genèric dels pigments vegetals grocs
apigenina
Química
Aglucona de l’apiïna.
Cristalls grocs insolubles en aigua, solubles en àlcalis, que es fonen a 345-350°C
cosconilla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija glabra que no ultrapassa els 40 cm, amb les fulles basals pinnatífides i les caulinars lanceolades, amplexicaules, enteres o dentades.
Els capítols, grocs i llargament pedunculats, presenten un involucre de bràctees escarioses Creix a la regió mediterrània
lawsona
Química
Cosmètica
Matèria colorant extreta de diverses plantes del gènere Lawsonia.
Es presenta en forma de prismes grocs, que es descomponen a 195-196°C És emprada com a agent antisolar
cacoxenita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe4(PO4)3(OH)3·12H2O.
Cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls grocs o rogencs Té duresa 3,5 i pes específic 2,3
calent | calenta
Pintura
Dit dels tons de color inclosos en l’espectre electromagnètic visible entre la longitud d’ona de 5 000 Å (verd groguenc) i 7 500 Å (vermell fosc).
Una gamma de colors o un quadre són calents quan hi ha un predomini de colors i matisos grocs, taronges, marrons o vermells