Resultats de la cerca

Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, i s’aplica generalment a certes alteracions hematològiques

S'utilitza en el diagnòstic de malalties que cursen amb adenopaties al mediastí, com per exemple sarcoïdosi, tuberculosi i neoplàsies broncopulmonars i hematològiques La tècnica permet, a més de l’exploració visual, practicar biòpsies i extirpacions ganglionars

Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia…

A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom…

L’escoliosi estructural —distinta de l’actitud escoliòtica o alteració funcional de la posició de la columna— va acompanyada de rotació i torsió dels cossos vertebrals, que produeixen una deformitat complexa L’escoliosi es produeix durant el període de creixement ossi, s’agreuja en la pubertat i després s’estabilitza L' escoliosi essencial o idiopàtica , d’etiopatogènesi mal coneguda, comença insidiosament i és d’evolució imprevisible un estadi avançat produeix greus deformitats toràciques i alteracions cardiorespiratòries i hematològiques, i pot produir paraplegies secundàries…

Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s XVI facilità…