Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
hematosi
Biologia
Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.
Aquesta sang es converteix així en sang arterial, per fixació de l’oxigen i eliminació de l’anhídrid carbònic Aquest bescanvi es localitza a la superfície de contacte entre les membranes alveolars i endotelials
asfíxia
Patologia humana
Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.
Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas…
capil·lar
Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…