Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
suassana
Botànica
Herba anual, de la família de les geraniàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors roses, amb els pètals enters.
Es fa en llocs incultes, herbeis, etc
panèol
Micologia
Gènere de bolets petits, de la família de les coprinàcies, de capell campanulat, de cama prima i de làmines negres o molt fosques.
Es fan sobre fems o en herbeis
llet de gallina
Llet de gallina
Meneerke bloem (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 30 cm d’alçària de fulles estretes, amb una tira blanca, i de flors blanques per dins i verdes per fora, agrupades en corimbe umbel·liforme.
Es fa en prats, herbeis i llocs humits
morritort salvatge
Morritort salvatge
dwest (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, de fulles basals ovals, grosses, i fulles superiors lanceolades o bracteïformes, de flors blanques disposades en panícula i de fruits siliculosos.
Creix vora l’aigua o en herbeis humits
fenc bord
Botànica
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols linears i amb flors rosades aplegades en glomèruls terminals.
Creix en erms, herbeis i vores de camins
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
herba vergera
Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa