Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar,…
hereu | hereva
Dret civil
Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).
Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular
hereu putatiu
Dret civil
El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona.
hereu legítim
Dret català
Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.
institució d’hereu
Dret català
Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
Segons el dret actual el nomenament de marmessor universal substitueix la manca de la institució d’hereu en els testaments
hereu de confiança
Dret català
Persona nomenada en testament que rep una herència o una part d’ella amb encàrrec de destinar-la als fins que el testador li ha comunicat reservadament, per escrit o de paraula.
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior