Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
nimfa
Entomologia
Forma que es presenta en la metamorfosi dels insectes hemimetàbols entre l’última muda larval i l’estat adult.
Ultra no alimentar-se gens, la nimfa sofreix un seguit de transformacions histològiques i organogenètiques que li donen els caràcters definitius de l’individu adult
reacció de Feulgen
Bioquímica
Reacció de coloració característica de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) que es produeix en ésser tractat, en medi àcid, pel reactiu de Schiff (fucsina descolorada), el qual reacciona, i pren color, amb el grup aldehid de la desoxiribosa de l’ADN.
És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955
corpuscles
Anatomia
Estructures histològiques de dimensions molt petites.
Els corpuscles de Hassall són acumulacions de cèllules reticulars en el tim els corpuscles tàctils de Vater-Pacini són al teixit cellular subcutani, i són receptors de la sensibilitat propioceptiva i de la pressió profunda i els corpuscles de Meissner, a les papilles dèrmiques, són receptors del tacte els corpuscles de Krause i els corpuscles de Ruffini són els receptors de la sensibilitat al fred i a la calor, respectivament els corpuscles de Golgi-Mazzoni , situats a les puntes dels dits, són receptors de la sensibilitat tàctil general els corpuscles de Golgi són formacions fusiformes…
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…
limfoma
Patologia humana
Nom genèric de diversos tipus de tumors malignes primitius dels ganglis limfàtics o d’altres estructures limfoides de l’organisme, caracteritzats per la proliferació neoplàstica de limfòcits en graus diversos de maduració.
Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies, esplenomegàlia,…
celiaquia
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per malabsorció, alteracions morfològiques del budell prim i intolerància al gluten.
Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…
argiròfil | argiròfila
Biologia
Dit de les estructures cel·lulars o histològiques que tenen afinitat per l’argent.
englobació
Biologia
Mètode usat en microscòpia per tal de donar duresa a les preparacions histològiques massa toves.
Consisteix a envoltar la preparació d’una matèria englobadora parafina, monòmers acrílics, etc que, sense canviar-ne l’estructura ni penetrar a l’interior, li dóna la consistència apropiada per a ésser tallada
colorant
Biologia
Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar.
Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics
verd janus
Biologia
Química
Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris, sobretot en presència d’aldehid.