Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
horta
Agronomia
Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses (en el qual cas, si l’horta és petita, es pot anomenar hort), als arbres fruiters (en el qual cas hom l’anomena verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o a farratge.
fanecada
Agronomia
Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
agricultura intensiva
Agricultura intensiva a l’Horta de València
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Agricultura que procura d’obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d’una adequada alternança de conreus.
És un tipus d’agricultura que exigeix elevats capitals
albarà
Agronomia
Bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre a l’horta d’Alacant.
Els regants tenen dret a subhastar llurs albarans al mercat d’aigua que se celebra els diumenges de matí a la plaça de la vila de Sant Joan d’Alacant horta d’Alacant
velòdrom
El velòdrom d’Horta, a Barcelona, d’Esteve Bonell i Francesc Rius (1983)
© Fototeca.cat
Esport
Construcció adequada per a les curses de velocípedes.
És format per una pista ellíptica, generalment d’un perímetre o corda de 400, 333 i àdhuc 250 m, amb les corbes peraltades i el sòl de ciment, asfalt, fusta o terra batuda
cipermetrín
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida —d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars— i com a repel·lent.
És autoritzat en conreus de cotó, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 4 dies en plantes d’horta
enclavament
Dret administratiu
Territori d’un estat, una província, un municipi, un bisbat, una parròquia, etc., situat íntegrament dins del territori d’un altre estat o d’una altra demarcació administrativa.
A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva
taona
Construcció i obres públiques
Instrument per a regar consistent en un caixó més estret pel cap de l’agarrador.
És un instrument típic de l’horta valenciana, actualment en desús
orxata
Orxata de xufa
Alimentació
Beguda refrescant que és una emulsió feta amb xufles o ametlles, etc., pelades i aixafades, sucre i aigua.
El fet que la xufla sigui un conreu característic de l’Horta ha fet que l' orxata de xufla hagi esdevingut una especialitat valenciana