Resultats de la cerca

Es mostren 1904 resultats

música indígena de l’Amèrica Central i del Sud

Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
Gran enciclopèdia de la música

arbre de la ciència del bé i del mal

Bíblia
Segons la Bíblia, un dels arbres del paradís terrenal, el fruit del qual Adam i Eva no podien menjar per prohibició de Déu.
Gran enciclopèdia catalana

elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior

Anatomia
Múscul prim i pla estès verticalment des de l’angle intern de l’ull fins al llavi superior.
Gran enciclopèdia catalana

subsol

Mapa dels recursos del sòl i del subsòl de Catalunya (1937)

© Fototeca.cat

Geologia
Terreny situat sota la capa del terreny de conreu, o, en general, sota una capa de terra.
Gran enciclopèdia catalana

petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió

© Fototeca.cat

Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament…
Gran enciclopèdia catalana

broc

Càntir on s’aprecien els brocs del galet i del tòt

© Museu del Càntir - Marc Duran

Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, etc.), en forma de bec o de canó, per on és abocada l’aigua, el vi, etc.
Gran enciclopèdia catalana

canceller

Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218

© Fototeca.cat

Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…
Gran enciclopèdia catalana

dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement …
Gran enciclopèdia catalana

ordre arquitectònic

Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes

© B. Llebaria

Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les…
Gran enciclopèdia catalana

antiprincipal

Representació del pla antiprincipal objecte (1), del pla antiprincipal imatge (2), del punt antiprincipal objecte (P) i del punt antiprincipal imatge (P’)

© fototeca.cat

Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos plans conjugats, normals a l’eix del sistema i amb augment lateral igual a -1.
Un feix de raigs que surti d’un punt P del pla antiprincipal objecte i penetri en el sistema emergirà, concorrent realment o virtualment en un punt P’, del pla antiprincipal imatge aquesta imatge P’ es trobarà a l’altra banda i a la mateixa distància de l’eix que el punt P
Gran enciclopèdia catalana