Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
rebuig
Biologia
Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
El mecanisme del rebuig inclou la citòlisi o la necrosi, a causa de la reacció immunospecífica de defensa, engegada pels antígens d’histocompatibilitat determinats genèticament, de natura glicoproteica i presents a les membranes cellulars, especialment dels limfòcits i els macròfags En l’home, el grup d’aquests antígens que provoca la resposta immunitària és anomenat sistema HLA
immunosupressor | immunosupressora
immunoestimulant
Farmàcia
Agent que estimula la resposta immunitària.
En medicina són emprats quan existeix un quadre d’immunodeficiència, en infeccions cròniques i en processos cancerosos Hom els classifica en vacunes i immunoestimulants no específics com són el factor de transferència, el levamisol, la BCG i els coadjuvants
sistema reticuloendotelial
Biologia
Conjunt de cèl·lules que formen el teixit reticular i l’endoteli dels vasos capil·lars del fetge, melsa i òrgans limfàtics.
Aquestes cèllules tenen una acusada funció fagocitària i intervenen en la distribució dels glòbuls vermells, en la producció dels pigments biliars i en la defensa immunitària de l’organisme
cèl·lula T4
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que actua de commutador general del sistema immunitari.
També anomenades cooperadores/inductores , en produir-se l’entrada d’un antigen forà dins el cos, inicien la resposta immunitària tot activant específicament les cèllules B que produeixen anticossos específics contra l’antigen forà
atenuació
Biologia
Pèrdua induïda de virulència d’un microorganisme patogen, provocada pel cultiu repetit en medis sota condicions determinades.
En el coneixement d’aquest fet es basa la producció de moltes vacunes ja que l’organisme atenuat conserva la capacitat d’estimular la resposta immunitària de l’hoste, constituïda bàsicament per anticossos que seran funcionals en una eventual infecció pel microorganisme no atenuat
síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
Trastorn de la motilitat de l’intestí, especialment del gros, que provoca episodis recurrents de dolor abdominal de tipus còlic, conjuntament amb abundància anormal de gasos i canvis en el ritme de les deposicions, en què s’alternen l’estrenyiment i la diarrea i, sovint, s'emet mucositat acompanyant els excrements.
Aquesta malaltia afecta aproximadament el 15% de la població, i sovint se n’associen els episodis més aguts a fases de tensió o estats d’angoixa, els quals, tanmateix, no se’n poden considerar les causes Entre aquestes, encara no ben esclarides, hom ha assenyalat la intolerància o les allèrgies a determinats aliments, les alteracions hormonals que podrien explicar l’elevada correlació amb la prevalença del còlon irritable en les dones i, darrerament, l’activitat immunitària excessiva en l’intestí gros