Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
in-
Prefix que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost.
S'escriu im- davant b , m o p , il- davant l , i ir- davant r
in vitro
Biologia
Locució que significa ‘en un medi artificial’, ‘en el laboratori’; hom l’aplica especialment a la fecundació in vitro o fecundació externa
.
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…
in ovo
Biologia
Locució que significa ‘en l’ou’, ‘en relació amb l’ou’, aplicada especialment als experiments que utilitzen embrions de pollastre.
in pectore
Cristianisme
Locució que significa ‘en el pit’ que hom empra quan vol expressar que manté en secret una resolució presa.
És emprada sobretot en llenguatge eclesiàstic, quan el papa nomena un cardenal, però, per diverses raons, se'n reserva la proclamació
in situ
Geologia
Terme utilitzat per a designar que un element geològic es troba en el lloc on es formà.
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,