Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
incardinació
Dret canònic
Declaració per la qual un bisbe admet com a súbdit seu un eclesiàstic d’una altra diòcesi.
S’oposa a l’ excardinació
excardinació
Dret canònic
Declaració del bisbe per la qual un sacerdot deixa de formar part definitivament de la seva diòcesi.
S'oposa a la incardinació
adscripció
Dret canònic
Vinculació d’un sacerdot a una parròquia, no derivada de cap obligació o càrrec; sol consistir a celebrar-hi habitualment la missa.
L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació
clergue
Cristianisme
Fins l’any 1972 i segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu, almenys amb primera tonsura.
Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…