Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
granada incendiària
Granada incendiària
CC Monegrell
Militar
Granada o projectil farcits de petits cilindres carregats amb matèria inflamable que pot ésser una mescla d’alumini en pols i òxid de ferro, o una solució de fòsfor blanc amb sulfur de carboni, o bé benzina gelatinitzada amb sabó d’alumini (napalm) o algun altre inflamable recidivant.
bomba incendiària
Militar
Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i òxid de ferro (termita) o d’una barreja d’alumini i magnesi (electró), etc, que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
El fòsfor blanc, que entra en combustió a 60º, pot arribar a produir temperatures a la ratlla de 1 200ºC en contacte amb la pell, continua la combustió durant un cert temps i la cremada arriba a ésser mortal
carcassa
Militar
Bomba incendiària coberta d’una tela enquitranada, usada antigament.
bomba de napalm
Militar
Bomba incendiària que conté una substància inflamable composta de gasolina i sabons d’alumini.
Aquesta mescla transforma el combustible en una gelatina anomenada napalm Han estat molt emprades pels EUA durant la Segona Guerra Mundial i en les guerres de Corea i del Vietnam
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…
coet
Saturn-V de tres fases amb mòdul d’allunatge (LEM)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…