Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
competent
Geologia
Dit d’un material que, en deformar-se, es plega.
Un material és més competent en relació amb un altre quan té més dificultat per a fluir En un conjunt estratificat o bandat, les capes competents acostumen a formar plecs de tipus parallel, en contrast amb les capes adjacents menys competents que desenvolupen plecs similars Quan hi ha extensió parallela a les capes, és comú que les més competents es deformin i donin lloc a boudins o altres estructures de tipus més fràgil que no pas les desenvolupades en nivells incompetents
encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se els uns…
boudinage
© fototeca.cat
Geologia
Disposició que adopta una capa de roques competents, compresa entre roques més incompetents, quan el conjunt, en ésser plegat, és sotmès a una estirada.
Aleshores la capa competent es fragmenta i adquireix una forma de rosari
conflicte de jurisdicció
Dret
Situació produïda quan dos o més jutges o tribunals es declaren competents o, a la inversa, incompetents per a conèixer d’un afer per raó de llur jurisdicció.