Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
comparatiu d’inferioritat
Lingüística i sociolingüística
Comparatiu que expressa que una qualitat existeix en un grau inferior en relació amb la mateixa o amb una altra qualitat.
sentiment d’inferioritat
Sentiment de feblesa i d’impotència, habitual en l’infant, però reforçat per fracassos continuats en la satisfacció de l’impuls d’imposar-se o de fer-se acceptar, o bé per l’admissió d’algun defecte físic.
complex d’inferioritat
Complex produït per un conflicte entre l’impuls d’imposar-se o d’ésser acceptat i el temor d’una frustració repetidament experimentada en situacions similars, i que se sol resoldre en una conducta inconscient agressiva i més o menys compensatòria.
quequesa
Patologia humana
Psicologia
Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors.
Pot tenir un origen psíquic hiperemotivitat, complex d’inferioritat, actituds vicioses, etc o orgànic lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de fonació
abandó
Esport
Renúncia a prosseguir una competició.
En la boxa l’abandó és manifestat pel boxador alçant el braç, o bé pel seu preparador llançant la tovallola al ring quan considera que aquell es troba en inferioritat de condicions davant l’adversari
timidesa
Psicologia
Disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional, permanent o transitori.
En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
complex
Psicologia
Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu.
Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’Èdip, complex…
discriminació
Sociologia
Infravaloració d’un grup per part d’un altre i el corresponent comportament de segregació.
És deguda generalment a causes econòmiques, però sovint hi ha implicades motivacions de caràcter social, racial, lingüístic, religiós, etc Els fenòmens discriminants responen a unes situacions de contradiccions entre classes o grups socials, en les quals l’estament més proper al poder intenta d’imposar un estat d’inferioritat al grup discriminat La discriminació racial , portada a terme pels grups racials dominants en un estat, procura la segregació d’altres grups racials i àdhuc ètnics de la vida política, com també la minva de llurs drets socials i llur promoció econòmica Fou…
comparatiu
Gramàtica
Grau de l’adjectiu, que hom usa quan la qualitat que significa és motiu de comparació entre dos o més elements d’una frase (La teva germana és ‘més gran‘ que la meva).
Alhora, inclou una gradació, quant a la qualitat referida, segons que un o uns quants dels elements comparats sigui superior, inferior o igual a l’altre o als altres Així, hom parla de comparatiu de superioritat Ell és ‘més sincer’ que tu , de comparatiu d’inferioritat Ell és ‘menys sincer’ que tu i de comparatiu d’igualtat Ell és ‘tan sincer’ com tu En cada cas, les partícules correlatives són distintes mésque, menysque, tancom Ultra aquests usos, hi ha també uns adjectius, anomenats comparatius orgànics , que, tots sols, ja indiquen el grau de comparació En Pere és ‘…