Resultats de la cerca

És necessària en malalts que no poden ingerir aliments per via oral Hom l’aplica per a superar crisis lesions, operacions d’aparell digestiu, però pot ésser emprada durant períodes llargs

Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic

Afecta sobretot els animals joves del bestiar boví i oví, les gallines i els conills i, en menys intensitat, el bestiar porquí i equí, els gossos i els gats L’evolució de la malaltia sol ésser de pronòstic greu i ocasiona pèrdues econòmiques importants principalment en les explotacions industrials avícoles, de conills i de remugants Excepcionalment, l’home pot contreure-la en ingerir carn poc cuita d’animals infectats

Existeixen tres tipus d’anorèctics els que actuen com a inhibidors vagals antropina i derivats, els que actuen com a estimulants centrals amfetamines i derivats, o bé els que produeixen una sensació de plenitud a l’estómac i aporten el mínim de calories i principis immediats necessaris

Està indicada quan el pacient no pot ingerir i no és possible fer una gastrostomia o una intubació jejunal per via oral per causa d’obstrucció orgànica del tram digestiu superior neoplàsies, gastroesofagitis càustica, etc també en cas de fístula gàstrica o duodenal amb la finalitat d’evitar el pas del menjar per la fístula Per tal de disposar de la màxima capacitat de digestió i d’absorció, es realitza al principi del jejú La tècnica consisteix en la inserció d’una sonda intraluminal, la seva sutura a la paret intestinal i l’abocament a l’exterior per punció cutània