Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
diabetis insípida
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l’organisme.
El símptoma principal és l’excés en l’eliminació urinària poliúria intensíssima per dèficit en la capacitat de concentració de l’orina És anomenada insípida a fi de distingir-la de la diabetis mellitus , atès que aquella no presenta glucosa a l’orina ni té cap relació amb el trastorn del metabolisme hidrocarbonat La forma més genuïna de diabetis insípida té per causa un dèficit en la secreció d’hormona antidiürètica per part de la hipòfisi
castorina
Perfumeria
Substància sòlida cristal·lina i blanca, amb lluïssor greixosa obtinguda del castori.
És incolora, inodora i insípida No és saponificable i es dissol en èter i alcohol
síndrome adiposogenital
Patologia humana
Afecció caracteritzada per obesitat, hipogonadisme i dèficit d’hormona gonadotropina.
Generalment va acompanyada de diabetis insípida, afectació visual i retard mental Els símptomes acostumen a aparèixer en la pubertat L’etiologia és la disfunció hipotalàmica o hipofisària, sigui per tumor o per altres causes També és coneguda com a síndrome de Fröhlich
vioform
Farmàcia
Substància de color groguenc, inodora, insípida i insoluble en aigua i alcohol.
És un antisèptic emprat en substitució del iodoform, gràcies a la manca d’olor, i internament en el tractament de la disenteria amèbica
deshidratació
Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…
salofèn
Farmàcia
Substància derivada del salol, que conté el 51% d’àcid salicílic i que es presenta en forma de pólvores blanques, inodora, insípida, poc soluble en l’aigua però soluble en l’alcohol.
És emprat com a antireumàtic, analgèsic i antipirètic a l’exterior és antipruriginós N'hi ha en comprimits
càpsula
Farmàcia
Petit embolcall cilíndric o esfèric, generalment constituït per dues peces, que encaixen l’una amb l’altra, d’una matèria insípida i soluble (com pasta de midó o, més modernament, gelatina), dins el qual hom posa determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre.
Les càpsules entèriques són tractades de manera que no es dissolen a l’estómac sinó al budell
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…
aigua
La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…