Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc…
intendència
Militar
Cos i servei dels exèrcits encarregat del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes, així com d’administrar els cabals i dur a terme els pagaments (sous, adquisicions, etc).
consell d’intendència
Història
Òrgan consultiu de l’administració napoleònica a Catalunya, creat el 1811 pel governador general Decaen, el qual sota la presidència dels intendents atenia les peticions dels contribuents i discutia els pressuposts municipals.
Fou substituït el 1812, en instaurar-se el règim civil francès, pel consell de prefectura
arma
Militar
Cada un dels cossos en què es divideix un exèrcit per raons d’armament, d’organització i de les diverses maneres de combatre.
A la majoria de països, les armes de què consta l’exèrcit de terra són infanteria, cavalleria o arma cuirassada, artilleria i enginyers Els altres cossos, no directament combatents intendència, sanitat, etc, sovint es denominen serveis
generalitat
Història
Cadascuna de les circumscripcions en què fou dividit el regne francès, al segle XIV, per al cobrament d’imposts.
Inicialment foren set, esdevingudes quatre el 1390 Posteriorment foren anomenades, també, intendències , i augmentaren de nombre el 1789 eren trenta-tres La generalitat o intendència de Perpinyà fou creada el 1660, arran de la incorporació del Rosselló a França
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren a la …
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni reial A…
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres…
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…