Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
interjecció
Gramàtica
Proposició implícita exclamativa.
Constituïda per un mot o més que poden ésser meres exclamacions ah, ai, oh, ep, apa , onomatopeies pum, paf, xap , noms o sintagmes nominals compte, noi, Déu meu , verbs o sintagmes verbals visca, vinga, som-hi , adverbis bé, amunt, fora i fins i tot frases com hi ha món , que, per pèrdua ocasional o definitiva de llur funció, han adquirit una nova gramaticalització Per això hom ha considerat tradicionalment, bé que erròniament, la interjecció com a part de l’oració
parts de l’oració
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració.
Són substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció La interjecció no sol ésser considerada pròpiament una part de l’oració Alguns gramàtics anomenen també les parts de l’oració categories gramaticals categoria
renec
Paraula tinguda per grossera o indecent usada com a interjecció.
au
Interjecció que incita a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc.
diantre
Eufemisme per diable, emprat en frases exclamatives, interrogatives o ponderatives i com a interjecció.
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
via
Interjecció per a fer moure algú, per a treure’l d’allà on es troba.
diable
En frases interrogatives o exclamatives, o emprat com a interjecció, denota enuig, estranyesa, resolució, etc.
lexicalització
Lingüística i sociolingüística
Procés de transformació d’una interjecció o una onomatopeia en un mot susceptible de funcionar gramaticalment.
signe d’admiració
Gramàtica
Signe ortogràfic posat al darrere (...!) o bé al davant i al darrere (¡...!) d’una proposició exclamativa, d’una interjecció.