Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
dret d’ús
Dret civil
Dret real, intransferible i no embargable, derivat de l’ús, de servir-se d’una cosa aliena i de percebre’n la part de fruits necessaris per a satisfer les necessitats de l’usuari i la seva família.
Equival, bé que reduït, a l'usdefruit