Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cúrling

Cartell anunciant les últimes jornades de la Lliga Catalana de cúrling de la temporada 2011-12
NET EC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern disputat sobre una pista rectangular de gel entre dos equips de quatre jugadors.
Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…
extensió universitària
Educació
Conjunt d’activitats formatives que ofereix una universitat per als seus estudiants o bé per a la població en general.
Són cursos, jornades, tallers, etc, com a propostes culturals, recreatives o socials que no condueixen a l’obtenció de cap títol o diploma oficial però que complementen la formació reglada
conferència eclesiàstica
Dret canònic
Reunió del clericat d’una circumscripció eclesiàstica.
Si bé n'hi ha referències des del segle IV a Orient i des del IX a Occident, les conferències, en llur forma moderna, foren una institució de la Contrareforma Actualment, han estat substituïdes per jornades o setmanes d’estudi
conciliació de la vida familiar i laboral
Sociologia
Compatibilització més o menys harmònica entre la vida laboral i la vida familiar i personal.
Per a assolir una veritable conciliació, cal aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones Així mateix, cal replantejar els horaris i les jornades laborals de les empreses i fomentar una reorganització del temps de treball com ara la jornada intensiva, la flexibilitat d’horaris, el teletreball, etc que no sigui desfavorable a la carrera professional de les dones
decatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn deu disciplines.
Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil…
heptatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn set disciplines.
És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
entremès
Teatre
Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…