Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
proteids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels que agrupa un gènere americà (Necturus) i un d’europeu (Proteus).
Es tracta de salamandres que viuen permanentment en estat larvari En ambdós casos hi ha brànquies externes i el gènere americà presenta pulmons molt reduïts El gènere europeu és una forma cega i completament despigmentada, i habita als avencs
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana…
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste intermediari,…
pedogènesi
Zoologia
Varietat de partenogènesi cíclica en la qual es desenvolupa l’òvul produït per un animal en estat larvari i precisament dins d’ell, és a dir, com a reproducció vivípara.
Es dóna en certs dípters quironòmids, poliquets, trematodes i celenterats Així, per exemple, el cicle dels trematodes digenètics inclou una generació produïda per reproducció sexual normal seguida d’una sèrie de generacions partenogenètiques produïdes per individus neotènics
estrobilació
Zoologia
Fenomen de segmentació en cadena que es dóna en l’escifòstoma, primer estat larvari dels escifozous, que desemboca en l’alliberament dels segments superiors en què ha estat dividit l’escifòstoma, els quals es transformen en efírules i èfires.
oligolecític | oligolecítica
Biologia
Dit de l’ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larvari i a fer vida lliure.
En aquest darrer cas, l’economia de vitel permet a la mare d’augmentar el nombre d’ous per posta
puça de les glaceres
Puça de les glaceres
Oskar Liset Pryds Hansen (cc-by-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mecòpters, de la família dels borèids, d’uns 3-4 cm, de llargues potes anteriors amb les quals fa salts sobre la neu o el glaç els dies assolellats o de desglaç, durant l’època en què abandonen l’estat larvari (hivern-primavera).