Resultats de la cerca

Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d’instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l’esgotament de la terra, per manca d’adob o de guaret Bé que, en general, els minifundis són conreats d’una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d’una especialització dels conreus Si s’hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització característic del…

D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…

A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentària durant la Restauració 1874-1931, especialment a partir de la instauració del sufragi universal 1889, en què les velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder El cacic local era normalment un home amb poder econòmic, intellectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració Per damunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviament designat El…

Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…