Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
leucèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.
Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a les vàlvules…
leucèmic | leucèmica
cromosoma Filadèlfia
Biologia
Anomalia adquirida del cromosoma 22, caracteritzada per un escurçament dels seus braços llargs, ocasionada habitualment per una translocació amb el cromosoma 9.
És pròpia de malalts afectes de leucèmia mieloide crònica
síndrome mieloproliferativa crònica
Patologia humana
Entitat clínica caracteritzada per una proliferació neoplàstica que abasta totes les línies cel·lulars de la medul·la òssia.
N'hi ha quatre d’importants policitèmia vera, mielofibrosi o metaplàsia mieloide, leucèmia mieloide crònica i trombocitopènia essencial
àcid metilarsònic
Química
Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil, que es presenta en forma de cristalls monoclínics que es fonen a 161°C.
La sal disòdica és emprada com a herbicida, com a tònic i en el tractament de l’anèmia, la leucèmia i la psoriasi
síndrome mielodisplàstica
Medicina
Grup de malalties definides per la presència d’alteracions quantitatives i qualitatives de les diferents línies hematopoètiques.
Les diferents síndromes són de característiques clonals i estan provocades per alteracions en la proliferació i la diferenciació de les cèllules progenitores Poden desembocar en una leucèmia aguda d’estirp mieloide
clorambucil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 64-66°C i que hom administra per via oral.
És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària
proteïna de Bence-Jones
Patologia humana
Albumosa, amb un pes molecular de 25.000 unitats, que correspon a un dímer de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines (λ2 o κ2).
Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest