Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
libel
Dret català
Clam, demanda, querella o denúncia.
Segons els juristes medievals catalans, els defectes en el libel no viciaven el procés, mentre hi constés la intenció del qui reclamava, però, una vegada arribat el tràmit de la litis-contestatio , no podia ésser canviat En causes verbals poc importants no calia libel, sinó només la compareixènça de l’interessat
libel
Història del dret
A l’antic Israel, escriptura per la qual el marit repudiava la muller i el matrimoni restava dissolt.
A Roma, bé que al principi era exigit el libel per a fer el repudi, per la llei Julia de adulteriis fou imposada la formalitat escrita a Grècia, el repudi no exigia cap formalitat
libel
Cristianisme
Dels s. II al IV, document que es procuraven els cristians per acreditar que havien fet sacrificis als ídols, per tal de defugir la persecució.
libel famós
Dret canònic
Crítica feta per un eclesiàstic als seus superiors, en la qual els llevava la fama.
Fou condemnat pels concilis de Tarragona segle XIII i per Joan d’Aragó, administrador de l’església de Tarragona, en la compilació del 1330
libel·làtic | libel·làtica
Cristianisme
Del s II al IV, cristià que obtenia un libel acreditatiu d’haver fet sacrificis als ídols.
libel·lúlids
Entomologia
Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes amb coloracions no metàl·liques.
Els gèneres més comuns són Libellula, Orthetrum, Sympetrum i Crocothemis
libèl·lula
Libèl·lula (Sympetrum vicinum)
Susan Elliott (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids, distribuïts en uns quants gèneres, com Libellula, Orthetrum, Crocothemis i Sympetrum.
Tenen mides mitjanes, amb el cos no gaire llarg, en relació amb les ales, i són de colors no metàllics Les ales posteriors són més amples que les anteriors, i ambdues adopten una posició horitzontal quan l’animal descansa Són de vol ràpid Les espècies dels gèneres Libellula i Sympetrum són molt comunes als Països Catalans
libel·lista
Autor de libels difamatoris.
repudi
Història del dret
En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.
Testificat generalment com un dret exclusiu del marit a Israel, a la primitiva Roma, etc, podia ésser motivat per qualsevol causa, normalment l’esterilitat de la dona o l’adulteri Hom solia exigir-ne una declaració escrita o libel divorci