Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
ticarcil·lina
Farmàcia
Penicil·lina d’ampli espectre del subgrup de les carboxipenicil·lines.
És eficaç davant la majoria d’enterobacteris, incloent-hi els resistents a l’ampicillina per produir betalactamases cromosòmiques de classe I També actua davant Haemophilus influenzae i Neisseria gonorrhoeae no productors de betalactamases La seva importància rau en la seva activitat davant Pseudomona aeruginosa En ésser hidrolitzada per les betalactamases plasmídiques és útil associar-la amb l’àcid clavulànic
citrul·lina
Bioquímica
Aminoàcid format en el cicle de la urea com a intermediari entre l’ornitina i l’arginina.
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
paril·lina
Glucòsid tòxic de l’arrel d’arítjol, format per glucosa, ramnosa i parigenina.
trigonel·lina
Alimentació
Química
Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec.
vanil·lina
Química
Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla.
És un sòlid cristallí incolor, d’olor característica molt agradable, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 81°C Hom l’obté de les seves fonts naturals, tant de la vainilla com de les aigües mares resultants de l’extracció de la lignina de la polpa de la fusta en la indústria del paper
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
talampicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic derivat de l’ampicil·lina.
Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…