Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
efecte Wigner
Física
Creació de llacunes en el reticle cristal·lí d’una substància per l’acció de neutrons ràpids, els quals, per a energies superiors a 25 eV, expel·leixen els àtoms de llurs posicions inicials.
Si després d’haver-se creat les llacunes hom escalfa la substància, els àtoms desplaçats poden tornar a ocupar llur lloc, desapareixen les llacunes i s’allibera una quantitat d’energia calorífica superior a la fornida en l’escalfament
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
osteòcit
Biologia
Forma madura de cèl·lula òssia, constitutiva del teixit ossi desenvolupat.
Té un paper molt important en la regulació del metabolisme del calci S'allotja en cavitats de la substància fonamental intercellular del teixit ossi, anomenades llacunes òssies
llacuna
Hidrografia
Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac.
Algunes llacunes actuals foren, en temps passats, grans llacs, com la llacuna de Gallocanta, l’extensió de la qual era, durant el Quaternari, quasi cinc vegades més gran
cama llarga
Cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
compleció
Diplomàtica i altres branques
Acció de completar un text literari o un document mancat.
En el primer cas, solen ésser petites llacunes d’algun o de pocs mots, que hom supleix conjecturalment entre u v Si la manca és en un còdex únic o el que hom edita és un document mancat o corcat, hom supleix segons el context el que hi manca i ho inclou en general entre uv o uuvv
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet