Resultats de la cerca

Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis

Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà

És la continuació de l’antic costum d’edificar l’altar sobre el sepulcre d’un màrtir

Originat en el ritu pagà dels parentalia , li fou llevat el sentit d’ofrena alimentària al difunt, però en conservà el caire de comunió hom el considerà una prefiguració del banquet celestial Reservat aviat a l’aniversari dels màrtirs màrtir, era seguit de la celebració eucarística Suprimit ja antigament, en resten reminiscències en la benedicció dels pastissos funeraris kóllyba dels bizantins i en el ritu de l'oblada

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Aquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al s XVI tots els membres dels tribunals, però…

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…

L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…