Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
síndrome malenconiosa
Síndrome psiquiàtrica caracteritzada per una profunda tristesa, depressió, pessimisme, idees delirants, sentiment de culpabilitat, hipocondria i mania persecutòria.
persona malenconiosa
Psicologia
Tipus de personalitat que es caracteritza per una individualitat tranquil·la, compassiva i submisa i que no desemboca necessàriament en un desordre de la personalitat.
El malenconiós és conscient, treballador i perfeccionista es preocupa dels detalls i per les conseqüències dels petits errors Molt afectat per l’opinió dels altres, quan és criticat reacciona amb silenci Enfront dels problemes greus és indecís i tendeix a enfonsar-se
cantiga d’amor
Literatura
Cantiga en la qual l’enamorat canta el desdeny de l’estimada o, menys sovint, en fa el panegíric.
Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa
dumka
Música
Forma de cant popular d’origen ucraïnès estès per Rússia, Polònia i Bohèmia sobretot durant el segle XIX.
Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…