Resultats de la cerca

Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví

Creix espontàniament i hom en fa en jardins, al sud d’Europa

Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea Malva…

La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres

És d’ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat Els emollients principals son el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí Són la base dels cataplasmes o apòsits humits Sovint, per tal d’augmentar el temps d’efectivitat dels emollients, hom hi afegeix glicerina i aigua

Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati

Hom les prepara per cocció de la massa fins que una porció, encara calenta, tirada sobre una superfície freda, resta en forma sòlida no adherent La massa calenta és tirada sobre motlles de midó comprimit o metàllics o bé es deixa refredar en capa fina —3 o 4 mm de gruix—, la qual és tallada un cop freda Després hom la deixa assecar en estufes Finalment, són mullades superficialment i passades per sucre en pols, el qual s’enganxa a la superfície Les pastilles de goma corrents no porten principi actiu, però n'hi ha que són preparades amb aigües o extrets medicinals —pastilles de brea, liquen,…