Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
mandat
Política
Dret
Contracte pel qual una persona (mandatari) actua en nom i interès d’una altra (mandat representatiu) o en nom propi, però en interès del mandat (mandat no representatiu).
mandat
Dret internacional
Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància.
Creats pels tractats de pau del 1919, l’ONU els substituí pel fideïcomís
mandat
Diplomàtica i altres branques
Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics.
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
ministeri
Durada del mandat d’un ministre.
gestor de negocis
Dret civil
Persona que, sense mandat, té cura de béns o d’interessos d’altri.
dissolució del parlament
Política
Dret constitucional
Procediment mitjançant el qual l’executiu escurça el període de mandat legislatiu del parlament.
El decret de dissolució fixa la data de noves eleccions
mandant
Persona que, per mitjà d’un mandat, confia a un altre la gestió d’un afer.