Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
districte marítim

Districtes marítims dels Països Catalans
© Fototeca.cat
Geografia
Política
Subdivisió administrativa de les províncies marítimes de l’Estat espanyol comandada per un capità de corbeta o un tinent de navili, anomenat ajudant militar de marina.
consolat de mar

Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli…
aigües interiors
Transports
Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i amplària relativament petita, són considerades dintre una mateixa línia de costa.
Aquesta consideració és aplicada, també, als espais marítims entre les illes i els illots propers i als ports L’existència de les aigües anteriors incrementa l’extensió de la mar territorial pel fet que hom comença a mesurar aquestes des de la línia imaginària de costa Pel que fa als rius es consideren aigües interiors els espais que són via d’accés o ports interiors que tenen servei de navegació marítima
calabruix
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, amb un rizoma tuberculós, fulles radicals, llargament peciolades, blanes, una mica carnoses, i tija de 10 a 20 cm, erecta, portadora d’un sol capítol de flors grogues.
Es fa als arenals marítims
lliri de mar

Lliri de mar
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm, de fulles ensiformes i de flors grosses, blanques i oloroses, agrupades en umbel·la.
Creix exclusivament en platges i arenys marítims
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
malva gran
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les malvàcies, d’1 a 3 m d’alt, llenyosa a la base, de fulles orbiculars lobulades i de flors violades grosses.
Creix espontàniament en roquissars marítims i també és conreada en jardins
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
autonomia
Transports
Capacitat màxima d’un vehicle aeri, marítim o terrestre de fer un recorregut sense parar ni rebre nou combustible en unes condicions donades; la velocitat a la qual el vehicle obté l’autonomia màxima és anomenada velocitat econòmica.
L’autonomia és mesurada en temps o en distàncies segons es tracti de vehicles aeris o terrestre i marítims
oficial
Transports
Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
Hom distingeix els oficials tècnics marítims capità, oficials de pont o de derrota, oficials de màquines i oficials de radiotelegrafia i els oficials tècnics de serveis especials els sobrecàrrecs i els metges
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina