Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sanció social
Sociologia
Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
Els mitjans poden anar des de la desaprovació fins a la marginació i excomunió
discriminació per edat
Sociologia
Discriminació o prejudici contra una persona per causa de l’edat.
Els joves —pel fet de ser-ho— poden patir certes formes d’exclusió i discriminació social Tanmateix, són les persones grans que en les societats avançades, de signe productivista, es poden veure apartades dels llocs de responsabilitat laboral i poden ser, fins i tot, objecte de menyspreu i marginació
abandonament escolar
Educació
Absència definitiva d’un alumne del centre escolar, sense causa justificada, abans d’acabar el període d’ensenyament obligatori.
Sol ésser degut a circumstàncies socials i familiars, i es considera un problema no tant d’accés al sistema educatiu com d’adaptabilitat Pot tenir repercussions en el desenvolupament personal i social dels joves i suposa un risc de marginació i exclusió social, laboral i econòmica El fenomen es coneix també com abandó dels estudis o deserció escolar
cohesió social
Sociologia
Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…
infraclasse
Sociologia
Sector social que viu en una situació de pobresa i marginació en el si de les societats desenvolupades.
Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i econòmics
antipsiquiatria
Moviment psiquiàtric nascut a Anglaterra durant la dècada del 1960 com a denúncia de les bases de la psiquiatria clàssica.
El seu principi bàsic considera la malaltia mental com un fenomen sociogenètic i per tant hom estén la seva denúncia a l’organització de la societat i dels sistemes ideopolítics, i rebutja l’existència de malalties mentals la simptomatologia psicòtica és un alliberament enfront d’una societat alienant on viuen els individus considerats normals, que, en realitat, es troben atrapats pel sistema L’antipsiquiatria rebutja també la dinàmica intrapsíquica de la malaltia, els factors biològics i la mateixa teràpia psiquiàtrica, basant el seu tractament en un canvi de les estructures socials, on han…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…
joglar
Música
Nom donat al personatge que durant l’Edat Mitjana s’encarregava de cantar o recitar, generalment acompanyat d’instruments musicals, composicions d’altres autors de forma ambulant.
El terme començà a ésser utilitzat amb freqüència vers el segle XI i, molt probablement, deriva del mot llatí jocularis o joculator Els joglars es guanyaven la vida entretenint els altres, ja sia amb la música, amb la narració d’històries o amb l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs Els joglars foren els responsables de la difusió de les obres literàries medievals, tant de les narracions de gestes com de la poesia lírica La seva activitat estava molt vinculada també a la dels histrions i els mims, amb una forta càrrega de gestualitat Segurament per aquesta raó el terme tingué durant molt de…
teologia feminista
Religió
Modalitat de la teologia de l’alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir en la fe cristiana les bases de l’emancipació femenina, tot partint del missatge de llibertat i igualtat contingut en l’evangeli.
És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica de la dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe alliberadora en la qual l’Església és considerada com a comunitat d’iguals Amb el precedent de l’obra d’Elizabeth Cady-…
nova museologia

Vista d’una sala del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el nou moviment…