Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat,…
comarmessor | comarmessora
comptador partidor
Dret
Dret civil
Persona que, sense tenir la condició d’hereu, és designada pel testador perquè faci la partició de l’herència.
Constitueix un càrrec diferent del de marmessor, però no hi és incompatible
institució d’hereu
Dret català
Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
Segons el dret actual el nomenament de marmessor universal substitueix la manca de la institució d’hereu en els testaments
capsou
Dret
Remuneració o premi de gestió que corresponia als hereus de confiança
, als quals era vedada la detracció de la quarta trebel·liànica.
Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu
acceptació
Dret
Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions.
Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes legalment previstes, com l’acceptació del càrrec de tutor, segons el Codi Civil…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet…